dimarts, 22 de juliol de 2008

CANELONS




Canelons... Amb els cinc sentits!!

El vint-i-cinc de desembre fum, fum, fum...¡¡
Eren dies de fred i no hi havia escola, i la mare em despertava aviat per què l’acompanyes a plaça... ... Lluís posem mitja terça de carn magre de porc¡, ...fes-me quedar be, eh? .... doncs tinc convidats ... també posem 25g de foie-gras... d’aquell que em vas donar l’altre dia que em va sortir tant bo... ah...¡ també 2 pits de gallina... ... au doncs... bones festes ... igualment Maria...¡... cuita fill meu, ajuda’m aportar aquest cistell... té।! Palmira... posem mitja terça de carn de vedella... m’és guardat els fetges...? ... bé doncs..., ja ho tenim tot¡ ... adéu-siau, que passeu unes bones festes¡ ... igualment...¡El dia següent, va despertar-me una flaire de olors poc coneguda per a mi। Vaig vestir-me; hi quant vaig entrar a la cuina, i posar el cap a la cassola... les ulleres van quedar-me embafades, vaig treure-me-les... i vaig veure i sentir tots aquells olors concentrats dins la cassola... - hi també dins el meu nas- ... mmm... quina flaire de sabors i olors tant intensos que hi havia allà dins...!, doncs junt amb la carn - que estava reposada amb ¡oli del bo¡ i una mica de llard- hi havia també; una cabeça d’alls, una branca de canyella i dues fulletes de llorer... “caram” ... quina festa de olors i sabors!!।

M’ho deixes provar mare...? ... Rentat les mans!... vaig agafar la carn amb dos dits de la mà i amb l’altre vaig fer “cassoleta” ... no volía que esperdes res d’aquell “testet” ...

La taula estava estirada i a sobre les tovalles, un exercit de plaques de canelons estaven preparades per ser farcides –prèviament la mare va explicar-me que les plaques les va bullir en una cassola amb una tasseta d’oli, sal i aigua calenta।- Jo, estava tant content, que vaig posar-me assentat al portal de casa, i a tothom que passava li deia... la meva mare fa caneloons...¡ ...aah... molt bé “macu”...¡... la meva mare fa cane... ... nyec... , nyec... nyec... que era aquell soroll?, de sobte vaig aixecar-me i a mida que m´ acostava a la cuina nyec..., nyec... nyec... ...el moviment rotatori i monòton de la màquina de trinxar carn , era la causant d’aquell soroll, que treia de les seves entranyes trenes i més trenes de carn, que anaven queien dins una cassola i fent puig allà dins... la mare estava preparant la carn trinxada per a ser farcida amb les plaques dels canelons!! nyec... nyec... ... ...¡ah¡ ... quin “susto”...¡ ... que es això negra que està en aquell platet mare...? ... tòfona... per posar-la dins del farciment junt amb la carn trinxada... ...ah...¡

Vaig trobar a la mare remenant una paella , hi li vaig preguntar ... que és això tant blanc...? ... és la beixamel... mira ... ho veus...? mantega..., ho remeno una micona..., fins que es desfaixi... ...després la farina... ...també ben remenada... ... i de micona en micona poso la llet... ...no ho toquis que et cremaràs...¡

Aquell exercit de canelons estava preparat per a ser menjat, tant sols faltava... gratinar-los amb el formatge i 20 minuts al forn। ... bon profit¡

Per a fer aquets canelons necessitarem:

20 plaques de canelons.-
200 grams de carn magra de porc.- (mitja terça)
200 grams de carn de vedella .- (mitja terça)
2 pits de pollastre.-
25 grams de foie-gras.-
1 Fetge de pollastre.-
100 grams de formatge ratllat.-
1 Cabeça d’alls.-
1 Branca de canyella.-
2 fulles de llorer.-
1 potet de tòfona.-
Oli d’oliva.-
1 cullerada sopera de llard.-
Sal i pebre.-

Per a la beixamel:

1 litre de llet; 30g de farina; 30g de mantega; un polsim de nou moscada; sal pebre; 75g de formatge ratllat.

... Maria t’han quedat boníssims aquets canelons ... ... doncs..., et passaré la recepta..¡

L’ apartat dels canelons els trobareu a la pàgina 248-249 del llibre de la Montserrat Seguí: “Cocinar es fàcil”.-

-Dedicat a la meva mare, que, amb la paciència que va tenir en mi, i jo veure-la com feia els canelons, procuro fer-los ara; amb els cinc sentits¡

JOSEP BAYÉ

3 comentaris:

RUBEN ha dit...

Felicitats per aquesta iniciativa que ahir em va explicar la Maria! Molt ben pensat!

Francesc ha dit...

M'ha encantat el començament de l'entrada tant dolç i evocador. La recepta: temptadoríssima. Salutacions.

josep ha dit...

moltes gràcies pel teu comentari, francesc espero i desitjo que si et pose's el devantal per fer-los, puguis disfrutar tant com jo.

josep