M’ha picat la curiositat de saber que volia dir la paraula gaspatxo, doncs encara que l’he fet moltes vegades, no sabia el seu significat.
Després de buscar i preguntar, he descobert que Gaspatxo es sinònim de “mezcolanza” paraula castellana que, traduïda al català significa: mescladissa; barrejadissa; poti-poti; batibull; samfaina... es a dir un manxó de productes posats a l’abast per fer aquesta reina de les sopes fredes¡.
El Gaspatxo –també conegut com a sopa andalusa- s’ha convertit per la seva varietat amb fruita i verdures en un plat obligat dintre de la dieta mediterrània, per la seva aportació amb vitamines, fibres i també com a dieta per seguir un règim. Inclòs per a persones convalescents d’alguna enfermetat i per gaudir d’una dieta equilibrada, és a dir; tenim un plat tot terreny per a tot tipus de persones i per a totes les edats. Gaudim-lo¡
Necessitarem: (per a 6 persones).-
- 400 g. de tomàquets vermells.
- 1 All.
- 1 Pebrot vermell.
- 1 Pebrot verd.
- 200 g. de pa del dia abans.
- 1 Cogombre petit.
- 1 Ceba grossa ó dues de petites.
- 1 Litre i quart d’aigua .
- Oli i vinagre.
- Sal i pebre.
Rentarem els tomàquets ben nets i en una liquadora els posarem un cop estiguin ben nets, triturats fins que quedin ben desfets. Abocarem els tomàquets en un pot una mica gran i tot seguit amb una mà hi tindrem la batedora i en l’altre l’aigua que anirem afegint. Seguidament hi tirarem el pebrot vermell, el verd, les cebes tallades i el cogombre, també el batedor engegat per anar desfent tots aquets ingredients.
L’espessirem amb el pa. Picarem l’all en un morter i el posarem dins el pot. Tant sols ens queda fer-lo al gust: oli/vinagre i sal/pebre. El posarem a la nevera un parell d’hores, perquè estigui fresquet.
El servirem en un tassó.
En petites terrines individuals posarem petits daus de pebrot vermell, verd cogombre i daus de pa torrat per acompanyar el Gaspatxo.-
Aquesta recepta la trobareu a l’apartat de sopes i cremes de la segona part del llibre de la Montserrat Seguí: - Cocinar es fàcil- pàgina 48.-
Bon profit blocaires¡
Després de buscar i preguntar, he descobert que Gaspatxo es sinònim de “mezcolanza” paraula castellana que, traduïda al català significa: mescladissa; barrejadissa; poti-poti; batibull; samfaina... es a dir un manxó de productes posats a l’abast per fer aquesta reina de les sopes fredes¡.
El Gaspatxo –també conegut com a sopa andalusa- s’ha convertit per la seva varietat amb fruita i verdures en un plat obligat dintre de la dieta mediterrània, per la seva aportació amb vitamines, fibres i també com a dieta per seguir un règim. Inclòs per a persones convalescents d’alguna enfermetat i per gaudir d’una dieta equilibrada, és a dir; tenim un plat tot terreny per a tot tipus de persones i per a totes les edats. Gaudim-lo¡
Necessitarem: (per a 6 persones).-
- 400 g. de tomàquets vermells.
- 1 All.
- 1 Pebrot vermell.
- 1 Pebrot verd.
- 200 g. de pa del dia abans.
- 1 Cogombre petit.
- 1 Ceba grossa ó dues de petites.
- 1 Litre i quart d’aigua .
- Oli i vinagre.
- Sal i pebre.
Rentarem els tomàquets ben nets i en una liquadora els posarem un cop estiguin ben nets, triturats fins que quedin ben desfets. Abocarem els tomàquets en un pot una mica gran i tot seguit amb una mà hi tindrem la batedora i en l’altre l’aigua que anirem afegint. Seguidament hi tirarem el pebrot vermell, el verd, les cebes tallades i el cogombre, també el batedor engegat per anar desfent tots aquets ingredients.
L’espessirem amb el pa. Picarem l’all en un morter i el posarem dins el pot. Tant sols ens queda fer-lo al gust: oli/vinagre i sal/pebre. El posarem a la nevera un parell d’hores, perquè estigui fresquet.
El servirem en un tassó.
En petites terrines individuals posarem petits daus de pebrot vermell, verd cogombre i daus de pa torrat per acompanyar el Gaspatxo.-
Aquesta recepta la trobareu a l’apartat de sopes i cremes de la segona part del llibre de la Montserrat Seguí: - Cocinar es fàcil- pàgina 48.-
Bon profit blocaires¡
JOSEP BAYÉ
3 comentaris:
Josep...com diria un amic comú...KAREMOS UN BLOC TUYO!!!! Ja tardes, no??? ;)
Petunets,
Eva.
Pd.m'ha encantat saber d'on ve la paraula gaspatxo!
Josep: m'afegesc al comentari de l'Eva... Salutacions
Moltísimes gràcies pels vostres comentaris... oh¡ caramb¡ ... tinc el davantal estripat... en tindré que anar a comprar un altre... i la cuina necessita unes reformes, desitjo que mentrasant podré llegir receptes i que la propera temporada pogui fer realitat el bloc i no sé un "sense papers"... doncs no tin bloc... de nou moltíssimes gràcies a tots dos... per cert Eva t'has legit els canelons? Petunets... JOSEP.
Publica un comentari a l'entrada