dimecres, 30 de juliol de 2008

FRICANDÓ

Sobre l'any 85 vaig fer classes de cuina a l'Escola de la Dona de la Diputació de Barcelona, quan encara estava a prop de la plaça de la Catedral.
En aquell temps poder aconseguir una plaça era molt difícil perquè aquelles classes tenien molta fama. Allí precissament n'era professora la Montserrat Seguí. Jo ja no la vaig conèixer però les seves companyes ens parlaven d'ella i les receptes que feiem, moltes eren del seu llibre.

Allí vaig aprendre a fer el típic fricandó. Quan prenia aquest plat en algun lloc, m'agradava, era sucós, saborós, trobava la carn tova i creia que era complicat però en aquella escola em van ensenyar que no hi ha plat difícil si està ben explicat i s'hi posa carinyo. Així, amb el record d'aquella llunyana època us l'explico i espero que us surti ben bo...


INGREDIENTS per 4 persones:
* De 400 a 500 grams de vedella, tallada per fricandó.
* Tomàquets madurs, 4 o 5 unitats, tallats a quarts, amb pell.
* 1 paquet de moixernons secs, uns 15-20 grams, rentats i deixats en remull en aigua.
* 1 ceba grossa, tallada a llunes
* 1/4 de litre de brou, natural o de pastilla

1. Es salen els talls de carn, s'enfarinen i es fregeixen en una cassola amb una mica d'oli.
2. Quan estiguin una mica daurats, es retiren de la cassola i es reserven en un plat.
3. En la mateixa cassola i en l'oli que ha quedat, es sofregeix la ceba, salant-la, i un cop ha enrossit una mica, s'hi afegeixen els tomàquets tallats, amb pell i tot, deixant-los fins que s'estovin i es torna a salar el conjunt.
4. Un cop tot ben estofat, es torna posar la carn dins la cassola i es cobreix amb el brou.
5. Coure tapat uns 15 minuts.
6. Passat aquest temps, es torna a treure la carn i es reserva en un plat.
7. Es cola la salsa que ha quedat amb el colador xinès, apretant amb el xino. (No us agafi la temptació de triturar-ho perquè el resultat no és el mateix)
8. De nou es torna la carna a la cassola, es cobreix amb la salsa colada, s'hi afegeixen els moixernons hidratats i el suc que han deixat quan s'han hidratat. ( per això s'han de rentar abans).
9. Coure a foc lent uns 10 minuts més. Si veieu que us queda sec el plat, tapeu la cassola i si us ha quedat massa líquid, no ho feu.
10. Servir amb una mica d'arròs blanc al costat.


A disfrutar d'un plat de diumenge!

MARIA

10 comentaris:

josep ha dit...

Maria,

Felicitats pel fricandó, és un dels meus plats favorits, sobretot quan la carn està tendra i melosa. Per les fotos sembla que et va quedar així, tot i que lamentablement no l'he pogut tastar.

Una abraçada.

enric ha dit...

Maria: Faig meves totes i cadascuna de les paraules del bon amic Josep ja que el fricandó és també un dels meus plats predilectes.

L'enhorabona i gràcies per totes les explicacions inicials!

Una abraçada!

Snur ha dit...

Que bó!! A més t'ha quedat amb una pinta estupenda!!

PEtons

Maria ha dit...

Doncs si Josep, és un plat de tota la vida però mira que resulta bo i fàcil de fer. Ara, entre una cosa i l'altre, un parell d'hores de cuina no me les va treure ningú.. però a casa no van deixar res.

Enric... es nota que nosaltres som de la generació que aprecia el sucar pa amb un bon àpat..

Si Snur, és realment un plat que sempre quedes be amb tothom.
Petons també..

josep ha dit...

... acabo de arribar, he anat a buscar un troç de pa¡¡¡ fantastic
Maria¡¡¡


JOSEP

Maria ha dit...

No et vull fer dentetes però.... estava de bo .... per sucar-hi els teus panets farcits no, que ja són prou bons així, però mitja barra de pa, si...

Francesc ha dit...

Maria, no he menjat mai fricandó. Tanmateix, per la gràcia amb com ho expliques i la pinta tan bona que fa, segur que un dia o un altre el faré. Salutacions

El cullerot Festuc ha dit...

Hola Maria! El fricandó sempre el faig a casa quan venen a dinar els avis, ja que ells els hi encanta!!! Felicitats pel plat!
Petunets,
Eva.

Maria ha dit...

Francesc, el fricandó és un plat que sempre et farà quedar be.. Va,proba'l... i recorda de passar la salsa pel xino i no triturar-la..

Eva, maca, tota la teva familia te molta sort per ser tu una gran cuinera. Petons..

josep ha dit...

Jo per si es dona el cas, segueixo tenint el pa a la mà... La propera vegada que le faigi, el passaré pel xinés, naturalment la salsa quedarà molt més fineta.

JOSEP